La pedra natural és pràcticament l'únic material de construcció que es col·loca a l'obra tal com surt de la natura. Durant els processos de producció no es produeix cap tipus de canvi a la seva estructura, composició o manufactura més enllà del tall i rectificat de l'acabat superficial de les peces.
Entre les particularitats de la pedra natural cal admetre certes variacions, quant a color, vetejat o morfologia. Variacions que no constitueixen defectes sinó singularitats del material, tal com estableix la normativa europea. Quan en un projecte o obra el que es pretén és aconseguir l'homogeneïtat total dels acabats, la pedra natural no sol ser la millor alternativa per a paviments i revestiments d'interior o exterior.
Gràcies a la natura disposem d'un ampli ventall de pedres naturals de diferents propietats i colors en funció de la zona geogràfica on ens localitzem. Fins i tot, dins d'una mateixa explotació o pedrera poden existir diferències a la mateixa pedra degudes, entre altres coses, a les zones d'explotació més o menys profundes on s'extreu en cada moment.

La normativa és flexible i permet com a singularitats del material qualsevol variació visible tal com esquerdes, inclusions, cavitats, estatòlits i vetes en la mesura que siguin típiques de la pedra i no afectin negativament el seu rendiment com a producte de construcció. D'altra banda, les peces trencades, peces amb fissures obertes en alguna cara, trencaments a les cantonades de les peces o trencaments o escrostonaments de les vores sí que són defectes, sent motiu de rebuig immediat tal com indica la normativa al respecte.
Freqüentment, aquestes particularitats són desconegudes per promotors, constructors o particulars que sovint només tenen accés a una mostra del material. Per evitar acabar en un conflicte, és molt important que el subministrador proporcioni una mostra de referència, abans del començament d'una obra, mostra que ha de ser acceptada per totes les parts (subministrador, constructora, adreça d'obra, propietat, etc) i que, d'alguna manera, mitjançant imatges, mostres físiques o criteris, s'ha de reflectir en contracte. D'altra banda, la mostra de referència no implica una uniformitat estricta entre la pròpia mostra i el subministrament real; sempre poden aparèixer variacions naturals de les quals es desconeixen fins a finalitzar el procés de producció.